El principi de pèrdua de pes del vestit d’aprimament de l’EMS es basa en la tecnologia d’estimulació muscular electrònica (EMS), que simula senyals nerviosos a través de polsos elèctrics externs per obligar els músculs a contractar -se passivament. A continuació, es mostra una explicació detallada pas a pas del seu principi:
1. Estimulació del pols elèctric per a la contracció muscular
Simulació de senyal neural: els dispositius EMS alliberen polsos elèctrics de baixa freqüència (normalment 1-150 Hz) a la pell mitjançant pastilles d’elèctrodes integrades, que imiten les ordres de moviment enviades als músculs pel sistema nerviós central.
Moviment muscular passiu: els senyals elèctrics desencadenen la despolarització de les membranes cel·lulars musculars, donant lloc a la contracció de la fibra muscular (similar a la resposta muscular durant el moviment autònom), però sense necessitat de força activa de l’usuari.
2. Consum d’energia i millora metabòlica
Desglossament d’ATP per al subministrament d’energia: la contracció muscular requereix energia, que es subministra a curt termini desglossant l’adenosina trifosfat (ATP). Posteriorment, es pot iniciar el glicogen i el desglossament de greixos per complementar ATP.
Increment metabòlic local: En teoria, en condicions aeròbiques, l’activitat muscular pot afavorir la ruptura dels triglicèrids en els adipòcits en àcids grassos lliures, que entren al torrent sanguini per al subministrament d’energia.
Regulació hormonal: Alguns estudis han demostrat que els EM poden estimular la secreció de l’hormona del creixement, afectant indirectament el metabolisme.
3. Controversia sobre els possibles mecanismes de pèrdua de pes
Consum de calories limitada: una sola sessió d’entrenament EMS (com ara 30 minuts) normalment consumeix menys calories que l’exercici aeròbic (sobre {50-150 Kcal vs Jogging 300-400 Kcal), cosa que dificulta la creació d’un dèficit de calories significatiu.
La relació entre el múscul i el greix: la construcció muscular pot augmentar la taxa metabòlica basal (BMR), però requereix un entrenament de força i una dieta rica en proteïnes. L’EMS té un efecte de construcció muscular més feble.
Controvèrsia sobre la pèrdua de greixos locals: la ruptura de greixos està regulada per hormones sistèmiques com la insulina i l’adrenalina, i no hi ha consens sobre si l’activitat muscular local pot reduir eficaçment el greix.
4. Consens científic i aplicacions pràctiques
Funció auxiliar: la majoria dels estudis creuen que l’EMS és més adequat com a eina de rehabilitació (com la prevenció d’atròfia muscular) o una ajuda de conformació lleu, en lloc d’un mètode directe de pèrdua de pes.
Combinant altres mètodes: L’exercici actiu (com l’entrenament aeròbic+força) i el control dietètic són necessaris per maximitzar l’efecte de pèrdua de pes.
El principi de la roba de pèrdua de pes de l’EMS és induir la contracció muscular passiva mitjançant l’estimulació elèctrica, que teòricament pot millorar lleugerament el metabolisme local, però l’efecte real de pèrdua de pes és limitat. El seu valor bàsic rau en ajudar a l’activació o rehabilitació muscular, en lloc de substituir els mètodes tradicionals de pèrdua de pes com la gestió de la dieta i l’exercici aeròbic. Quan l’utilitzeu, cal veure la promoció racionalment i evitar exagerar les expectatives.
